AbstractsWomens Studies

Antecedents: La violència de parella (VP) és un problema de salut pública mundial que repercuteix negativament en la salut física, psicològica, sexual i reproductiva de les dones. VP és més freqüent entre les dones amb trastorns per ús de substàncies (TUS) que entre les dones en població general, amb estudis que mostren una prevalença que oscil·la entre el 40% i el 70% entre les dones amb TUS en comparació amb una prevalença que oscil·la entre el 15% i el 40% entre les dones en població general en els països desenvolupats. Objectius: L'objectiu general d'aquesta tesi va ser adaptar i avaluar una intervenció específica per abordar VP, ús de substàncies i símptomes depressius entre les dones amb TUS. Mètodes: En primer lloc, es va dur a terme una revisió sistemàtica amb meta-anàlisi per avaluar l'eficàcia de les intervencions de Promoció i les intervencions de Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) en la reducció de la VP entre les dones víctimes de VP. Només una de les intervencions identificades en la revisió va ser desenvolupada i avaluada per a les dones amb TUS. Aquesta intervenció va ser adaptada i es va avaluar en un assaig clínic aleatori pilot a Barcelona entre 14 dones que busquen tractament per TUS i que havien experimentat VP en l'últim mes. Es va avaluar l'eficàcia de la intervenció en la reducció de la victimització de VP (avaluada mitjançant l’escala: Escala d’Abús Composta), l’ús de substàncies (avaluada utilitzant una taula de consum de substàncies basat en “Time Line Follow-back”) i símptomes depressius (avaluats mitjançant l'Inventari de Depressió de Beck BDI- II) als 12 mesos de seguiment. Els participants van ser assignats a l'atzar per rebre la intervenció grupal de 10 sessions de TCC (Teràpia per reduir violència de parella: IPaViT-CBT; una intervenció que integra l’abordatge de la VP i el consum de substàncies) o el tractament habitual. Es va realitzar l'anàlisi per intenció de tractar. Resultats: El meta-anàlisi va trobar que tant les intervencions de promoció i les intervencions de TCC van resultar en reduccions significatives per la violència física i psicològica, però no en la sexual o qualsevol tipus de VP. La intervenció adaptada basada en l'evidència va reduir el maltractament psicològic, va augmentar l'assertivitat; va reduir l'agressivitat en la relació de parella, i va reduir la freqüència de consum fins a un mes després de la intervenció. No va reduir la probabilitat de qualsevol tipus de VP, o millorar els símptomes depressius, la qualitat de vida o estat de salut, fins a 12 mesos després de la intervenció. Conclusions: La intervenció, avaluada en un estudi pilot, va mostrar alguns efectes positius inicials i va mostrar que era factible lliurar-la en un centre d’atenció i seguiment en trastorns per ús de substàncies. Tot i això, no podem concloure fermament que la intervenció IPaViT-CBT sigui efectiva en la reducció de VP, els símptomes depressius i/o l’ús de substàncies, a causa de la petita grandària de la mostra, ni que es van observar canvis a llarg termini. Les investigacions…